Inici

Joan Barbarà

Joan BarbaràJoan Barbarà (Barcelona 1927-2013). Deixeble d’Édouard Chimot, començà a exposar el 1944 i practicà tot tipus de gravat al taller de Francesc Mèlich. La seva primera individual, de pintura i de gravat, va fer-la a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1957.

Aquest any marxà a París becat per l’Institut Français, i freqüentà l’acadèmia de la Grande Chaumière. Treballà amb el gravador català Lluís Bracons i als tallers Leblanc i Lacourière-Fréault, entre altres, i pels litògrafs Mourlot. A París tingué l’oportunitat d’estampar gravats de Matisse, Picasso, Miró i altres artistes de primer ordre.

De nou a Barcelona el 1966 s’integrà al taller Gustau Gili fins 1975, estampant obres també de notables artistes, tasca que continuà al seu propi taller, on treballà molt per a les edicions d’Aimé Maeght. L’obra personal de Barbarà ha estat sempre la d’un artista molt personal que ha posat el seus grans coneixements tècnics al servei d’una intensa creativitat. Començà dins un estil clàssic, com els aiguaforts que il·lustren el llibre El Collsacabra de Joan Triadú (c 1952-53), però ha anat evolucionant cap a un estil propi on la petjada de les avantguardes és ben evident, sempre però amb una forta base d’ofici i una gran independència estètica.

De les seves realitzacions cal destacar els aiguaforts per a la traducció que Carles Riba va fer de La cançó d’amor i de mort del corneta Christoph Rilke de Rainer Maria Rilke (1965), el recull La masia (1986) -les matrius calcogràfiques del qual es conserven a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya-, Empúries, inici d’un retorn amb textos seleccionats per Alexis Eudald Solà (1992) -la maqueta i materials preparatoris són també a aquesta institució- o De París a Olot editat per la Fundació Xavier Nogués (2005), que li va fer un homenatge.

A part de les edicions de bibliofília ha realitzat també molts gravats independents i la seva obra com a pintor té la mateixa gran qualitat que la de gravador.

Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de la que passà a ser supernumerari el 2011.

Sobre Joan Barbarà

Pio Baroja:

(…) infinits matisos irisats de l’àcid en actuar damunt la superfície del coure i la màgica transposició al paper (…)

Javier Blas:

L’espai genuí de la tècnica del gravat és el taller, escenari propici al pensament concentrat en la mà.

Baltasar Porcel:

En la disciplina del gravat, Joan Barbarà, ha optat per una fonamentació absoluta en la saviesa històrica conduïda per la seva extraordinària sensibilitat.

Francesc Fontbona:

A Joan Barbarà la mà obeeix amb precisió i perícia la seva ment i la seva sensibilitat. Es capaç d’extreure de l’infinit entrellat de les formes que l’envolten, imatges de tal força i de tal capacitat de comunicació i de vibració.

Maria Lluïsa Borrás:

(…) la força comunicativa de l’obra de Joan Barbará, tan plena de matisos i a l’ensems tan austera, fa oblidar que el seu taller l’han visitat els artistes més destacats i per als quals han aconseguit gravats admirats arreu del món.

Enric Jardí:

(…) amb un admirable domini de les tècniques calcográfiques, invalida la ja superada distinció entre pintura i gravat.

Arnau Puig:

(…) la suite Negre sobre Negre, nats del somni d’una realitat, diguem-ne els carrerons d’una ciutat emmurada, …un malson piranesiá… s’endinsa vers una estricta composició sense abandonar mai les regles i recursos del gravat.

Francesc Miralles:

Joan Barbarà ha col·laborat a configurar les avantguardes de la segona meitat del segle XX.

Joan Miró:

A Joan Barbarà en record d’una forta col·laboració. 
 

Vídeo Mediterrani, exposició  de Joan Barbarà al Museu de Montserrat de Juan Waelder

Vídeo Mare Nostrum de Juan Waelder

Mare Nostum – Juan Waelder from rcdisseny on Vimeo.
Vídeo A propósito de Joan Barbarà de Juan Waelder